Exemples

Exemples

A continuació us insertarem molts exemples de poemes lírics de diferents autors:

  1. “Sonet” de Lope de Vega

Un sonet em mana fer Violant,
que en la meva vida m’he vist en tant compromís:
catorze versos diuen que és sonet,
burla burlant van els tres davant.

Jo vaig pensar que no trobés consonant
i estic a la meitat en un altre quartet;
mes si em veig en el primer tercet,
no hi ha cosa en els quartets que m’espanti.

Pel primer tercet vaig entrant,
i sembla que vaig entrar amb peu dret,
doncs fi amb aquest vers li vaig donant.

Ja estic en el segon, i fins i tot sospito
que vaig els tretze versos acabant:
compteu si són catorze: ja està fet

  1. “Sonet XXIII” de Garcilaso de la Vega

Com a de rosa i lliri
es mostra la color en el vostre gest,
i que el vostre mirar ardent, honest,
encén el cor i el refrena;

i en tant que el cabell, que a la vena
de l’or es va escollir, amb vol prest,
pel bell coll blanc, enhiesto,
el vent mou, escampa i desordena;

agafeu de la vostra alegre primavera
el dolç fruit, abans que el temps irat
cobreixi de neu la bella cimera.

Marcirà la rosa el vent gelat.
Tot el mudarà l’edat lleugera
per no fer mudança seu costum.

  1. “A un nas” (sonet) de Francisco de Quevedo

Hi havia un home a un nas enganxat,
hi havia un nas superlativa,
hi havia un nas sayón i escrigui,
hi havia 1 peje espasa molt barbut.

Era un rellotge de sol malcarat,
hi havia una alquitara pensativa,
hi havia un elefant cap per amunt,
era Ovidi Nasó més narizado.

Hi havia un esperó d’una galera,
hi havia una piràmide d’Egipte,
les dotze Tribus de nassos era.

Érase un naricísimo infinit,
moltíssim nas, nas tan fera
que a la cara de Anàs fora delicte.

  1. “CXXII” d’Antonio Machado

Vaig somiar que tu em portaves
per una blanca sendera,
enmig de camp verd,
cap al blau de les serres,
cap a les muntanyes blaves,
un matí serena.

Vaig sentir la teva mà en la meva,
la mà d’companya,
la teva veu de nena en la meva oïda
com una campana nova,
com una campana verge
d’una alba de primavera.

Eren la teva veu i la teva mà,
en somnis, tan veritables! …

Viu, esperança, qui sap
el que s’empassa la terra!